Autor: Francesc Miralles
Col·lecció: L'Illa del Temps
Número: 27/0
Editorial: Estrella Polar
Sinopsis:
En Christian té setze anys i, des de la mort del seu germà bessó, s'ha allunyat molt dels amics de classe i de la família. Passa el temps lliure sol, llegint poesia i escoltant amb el seu ipod cançons tristes en els lloc més insòlits.
Un d'ells és el cementiri de Teià, el poble on viu. Un capvespre, llegint Lord Byron, veu com s'acosten al cementiri tres joves forasters, dues noies i un noi vestits de negre amb una flor violeta a la solapa i la cara pintada de blanc.
L'amenacen i l'intenten fer fora, en Christian, sense saber massa per què, s'hi enfronta. Els tres joves formen part d'una ordre especial, "l'ordre pàl·lida" i es dediquen a passejar-se pels cementiris intentant agermanar-se i comunicar-se amb els difunts més cèlebres de l'indret. En Cristian atret per aquesta ordre se sotmetrà a les proves d'iniciació. Però una de les joves mor assassinada...
Resum:
En Christian es un noi de 16 anys que quan tenia 14 va perdre el seu germà en un accident de moto, la seu mare es va mudar a EUA i el seu pare es passa el dia davant de la televisió. Des de llavors es un noi molt tancat sense amics. Un dia va anar al cementiri del seu poble i va conèixer a 3 adolescents, L'Alexia, una noia molt bonica, la Lorena, que tenia el cabell roig, i en Robert, un noi una mica estrany. Es fan dir els pàl·lids, porten la cara blanca, els llavis violetes i una flor violeta a la solapa. S'argermanen amb els morts, això vol dir que apunten una pregunta en un paper i dormen al costat o sobre de la tomba i esperen la resposta del mort amb senyals. Per altre banda, a l'institut te una companya que es diu Alba, és rossa, prima i molt guapa, i és rica. Ell esta enamorat de l'Alèxia, ja que tenen molt en comú, els dos tenen un germà bessó que es mort. Es donen el seu primer petó en una disco de gòtics, on el porter adverteix en Chris de que si es segueix ajuntant amb l'Alèxia passara quelcom molt greu. Per altre banda va fent amistat amb l'Alba anant al seu aniversari, que ell era l'últim invitat, estant amb actitud carinyosa. Les dues noies estan boges per en Chris, però en Chris de moment només te ulls per una, l'Alèxia, fins que en el viatge que van fer cap als diferents cementiris d'Europa, a Londres concretament, va passar quelcom inimaginable. En el cementiri més perillós de tots, van anar els 4 pàl·lids una nit amb boira, es van separar i van assesinar a l'Alèxia. Des de llavons l'Alèxia li envia senyals a en Chris. En Chris de mentres surt amb l'Alba, dormen junts, queden molt sovint, fins i tot es donen petons i s'estimen. Però en Chris segueix estimant a l'Alèxia. Una nit estaven l'Alba i en Chris al menjador i van parlar sobre l'Alèxia, en Chris va descobrir que la Mirta, la germana bessona de l'Alèxia, era viva abans de que morís l'Alèxia i que s'odiaven moltíssim les dues i una vivia a Londres i l'altre a San Cugat, despres de explicar-li això va apareixer un ombra, es van apagar els llums i l'Alba va arribar fins la cuina, i estava plena de sang amb un tall a la cara. Desprès d'allò en Chris va anar al cementiri de San Cugat i va buscar la tomba de l'Alèxia, i amb el seu cognom només hi havia una, i era de la Mirta. Allò volia dir que era l'Alèxia que el vigilava tot el temps. Es va tornar a retrobar amb la Lorena i amb en Robert, en el cementiri del seu poble com la primera vegada que es van veure. Llavons quan estava sol va veure l'Alèxia i li va explicar tot, li va explicar que en Morti (el que el va avisar de que si anava amb l'Alèxia la mataria) era el protector de l'Alba perquè eren veïns des de petits, i va ser dels pàl·lids fins que un dia que estava a soles amb l'Alèxia, ella es va fixar amb un altre noi i ell li va dir que si la veia amb un altre noi la mataria, llavons l'Alba que estava enamorada d'en Chris li va demanar que li dongués un bon repàs a l'Alèxia i va matar a la Mirta perquè es van cambiar a Londres. I acaba que estan els dos al cementiri i ella diu que desapareixerà per sempre i que ningú sabrà res d'ella perquè farà quelcom horrible, en Chris diu que vol anar amb ell i tot acaba amb un petó.
Valoració personal:
M'agradat molt aquest llibre perquè enganxa des de el principi i te misteri, aventures i amor, ademes el protagonista té quasi la meva edat. També esta molt bé perquè passa a Barcelona i sembla més real tot.
Lo millor de tot és que el final no te l'esperes per res, i això fa que m'agradi més.
