martes, 26 de abril de 2011

Una tarda amb Morrie.


Entro a l'aula tranquil·lament amb la meva maleta de pell agafada amb el braç esquerre, m'ajec a la cadira creuo els braços i miro el panorama de la classe. Els alumnes de estar cridant i movent-se van passar a estar quiets, callats, mira'n-se entre ells amb ganyotes com volen dir, que estarà passant?, uns miren per la finestra, d'altres es queden incomodes esperant que jo digui alguna cosa. Bé, una situació bastant incomode per ells. Amb el silenci que hi ha aconsegueixo escoltar fins i tot el cant dels ocells que hi ha fora. Aquell silenci tan incomode dura uns 15 minuts, fins que trenco el gel dient -Què passa aquí?- A les hores comença una discussió que planteja les següents preguntes: Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?.